Com saber si el meu gat té dolor: descobreix els senyals i símptomes

Introducció

Compartir el dia a dia amb una mascota aporta una felicitat incalculable, però també implica una gran responsabilitat sobre la seva salut. A diferència d'altres animals domèstics, els felins mantenen un fort instint de protecció que els porta a amagar qualsevol debilitat o patiment. Per això, desxifrar com saber si un gat té dolor es pot convertir en un
veritable repte per als cuidadors.

Detectar a temps una anomalia no només evita que un mal lleu es transformi en un problema crònic, sinó que millora dràsticament la seva qualitat de vida. Per ajudar-te a protegir-lo, analitzem les conductes i les alteracions físiques que revelen que el teu company necessita atenció professional.

És fonamental entendre que el dolor no sempre es manifesta de forma aguda o evident, com un gemec o una coixesa després d'una caiguda. En moltes ocasions, els patiments crònics o les malalties internes avancen de manera silenciosa, i alteren els hàbits més quotidians de l'animal de manera gairebé imperceptible.

Per aquest motiu, dur a terme una observació diària del seu llenguatge corporal i conèixer les pautes bàsiques de salut veterinària ens dotarà de les eines necessàries per saber quan alguna cosa no va bé i quan és el moment exacte d'intervenir. 

Signes de dolor en gats en relació amb el comportament

Atès que no poden expressar el malestar de manera verbal, les alteracions en la rutina i l'actitud habitual constitueixen el primer gran signe d'alarma.

El comportament d'un felí està estretament lligat a l'estat de seguretat i al control sobre l'entorn. Quan un gat experimenta una molèstia física constant, la seva percepció del perill augmenta, cosa que provoca un canvi dràstic en la manera com interactua amb les persones, amb altres animals i amb els objectes de la casa.

Aquestes variacions conductuals no es produeixen de manera capritxosa, sinó que responen a un intent de canalitzar l'estrès o de protegir la zona del cos que genera patiment. Si busques signes que mostrin que el teu gat té dolor, presta especial atenció a les variacions següents en el seu dia a dia: 

Aïllament i agressivitat inusuals

Un felí que pateix sol buscar llocs apartats, foscos i de difícil accés per amagar-se. A més, si intentes tocar la zona afectada, pot reaccionar amb esbufecs o xiuxiuejos, allunyant-se del seu caràcter afectuós habitual. Aquesta irascibilitat pot manifestar-se de forma sobtada durant les situacions quotidianes, com el raspallat o quan intentes agafar-lo en braços.

És important entendre que aquest canvi de conducta no és un acte de rebel·lia, sinó un reflex involuntari provocat per la por que el dolor s'intensifiqui. Si notes que la teva mascota passa d'interactuar constantment amb la família a romandre llargues hores oculta sota el llit o dins d'armaris, és molt probable que estiguis davant d'un dels signes de dolor en gats més clars en l'àmbit conductual. En aquests casos, cal vigilar si el rebuig al contacte físic augmenta en fregar una extremitat o l'abdomen. 

Abandonament de la higiene personal

Els gats són animals extremadament nets. Un pelatge descuidat, opac o embullat és un clar indici de malestar, ja que les postures necessàries per empolainar-se li resulten molestes.

Al contrari, un llepat obsessiu en una zona concreta del cos pot indicar un focus de dolor localitzat. Aquest comportament, conegut tècnicament com a sobreempolainament, sol centrar-se en l'abdomen, les extremitats o la zona lumbar i pot arribar a provocar calbes al pelatge o irritacions a la pell.

Quan un felí sent una molèstia interna o articular, utilitza el llepat constant com un mecanisme d'alleujament rudimentari a causa de les endorfines que genera aquesta acció. Per tant, si observes un desgast inusual al mantell o notes que insisteix a netejar una única regió corporal durant hores, has de registrar-lo com un dels símptomes de dolor en gats més evidents a escala clínica i conductual.

Desinterès pel joc i els salts

L'apatia sobtada i la reticència a pujar a les seves superfícies elevades favorites (com les prestatgeries o les finestres) solen estar estretament lligades a molèsties articulars o musculars.

Els felins que pateixen patologies com l'osteoartritis o el desgast articular tendeixen a modificar dràsticament la mobilitat diària. En lloc de fer salts fluids, és comú observar que dubten abans de pujar a un moble, divideixen el trajecte en trams més curts o, directament, prefereixen quedar-se a terra.

Aquesta manca d'activitat no s'ha de confondre amb un procés natural d'envelliment o mandra. La disminució del dinamisme és un dels signes de dolor en gats més clars que alerten sobre afeccions en el sistema locomotor, per la qual cosa una detecció primerenca a través d'aquests patrons conductuals resulta vital per frenar l'avenç de la malaltia. 

Símptomes de dolor en gats: canvis físics i posturals

Més enllà de la seva actitud, el cos del felí envia signes evidents quan hi ha un patiment físic. Sovint, aquestes manifestacions corporals es presenten de forma gradual, cosa que exigeix una atenció minuciosa per part dels propietaris per no passar-les per alt.

A diferència de les variacions en el comportament, que poden ser més subjectives, les modificacions anatòmiques i de moviment ofereixen una evidència directa que l'organisme de l'animal està intentant compensar una molèstia o protegir un òrgan danyat.

Reconèixer aquests patrons visuals et proporcionarà una base clara per avaluar la urgència de la situació abans de traslladar el felí a una clínica veterinària. Aquests són els símptomes de dolor en gats més freqüents que pots observar a simple vista:

Postures corporals de protecció 

Un gat amb dolor abdominal o generalitzat adoptarà sovint la denominada "postura d'esfinx encorbada"; és a dir, manté les potes amagades sota el cos, el llom arquejat, el cap ajupit i els ulls semitancats, i mostra una tensió muscular visible.

Aquesta posició rígida, coneguda també com a postura encorbada, és un mecanisme de defensa instintiu per salvaguardar els òrgans interns i reduir la pressió sobre la zona afectada.  

A diferència d'un descans natural en què l'animal es relaxa de costat o estira les extremitats, aquí notaràs que els músculs del coll i les espatlles romanen completament contrets.

Si observes que la teva mascota roman immòbil en aquesta posició durant hores i rebutja qualsevol intent d'interacció, estàs davant d'un dels signes de dolor en gats més inequívocs a escala física, cosa que justifica una consulta veterinària immediata per avaluar-ne l'estat. 

Expressió facial i mirada 

L'escala de ganyotes felines és un indicador molt precís. Si notes que té les orelles orientades cap als costats o caigudes, els ulls inusualment entretancats i els bigotis tensos o cap endavant, és molt probable que estigui experimentant un alt nivell d'estrès físic.

Així mateix, la mirada d'un felí que pateix sol perdre la brillantor habitual. És comú observar les pupil·les dilatades (midriasi) fins i tot en entorns molt il·luminats, o bé la tercera parpella de forma visible cobrint part de l'ull. Aquesta combinació de factors facials, estudiada en la medicina veterinària per mesurar el patiment, és un reflex de l'alliberament de cortisol davant d'un mal intern.  

Vocalitzacions i inapetència 

Els miols constants, aguts o en un to diferent de l'habitual (especialment quan fa servir el sorral o es mou) són una crida d'atenció directa. Així mateix, la pèrdua total o parcial de la gana sol acompanyar els processos dolorosos aguts o problemes bucodentals. Aquest desinterès pel menjar pot provocar una pèrdua de pes sobtada i deshidratació, cosa que agreuja de manera immediata el seu estat general.

Les vocalitzacions no sempre es limiten als miols intensos. De vegades, un gat que experimenta un malestar profund pot emetre un ronc constant i monòton com un mecanisme autodidacte per calmar-se a si mateix. Si detectes aquests patrons, és moment de consultar amb un professional.

Què has de fer si el teu gat mostra signes de dolor

Si després d'observar la teva mascota detectes un o més d'aquests factors, el primer pas fonamental és evitar completament l'automedicació. Els fàrmacs analgèsics d'ús humà (com el paracetamol o l'ibuprofè) són extremadament tòxics per als felins i els poden causar danys fatals.

L'única via segura és acudir al veterinari perquè faci una exploració completa, determini l'origen exacte del malestar i prescrigui el tractament analgèsic idoni per al seu pes i condició.