En la criança dels nostres fills o filles, sovint ens trobem amb una sèrie de creences arrelades en la societat que són equivocades. Per poder dur a terme una educació positiva, primer hem de desfer-nos d'elles.
Un dels mites més comuns és que els nadons no comprenen ni registren el que passa a seu al voltant en els seus primers dies de vida. No obstant això, la neurociència ens demostra el contrari. Des del moment en el qual neixen, els nadons són receptius als estímuls externs i estan en constant aprenentatge. Els seus sentits estan alerta, absorbeixen informació i creen connexions neuronals que assentaran les bases del seu futur desenvolupament.
D'altra banda, també existeix la forta convicció que «de vegades és necessari cridar per demostrar l'autoritat». Aquesta idea és completament falsa. Utilitzar la por com a mitjà de control en la criança condueix a relacions familiars disfuncionals. Establir límits de manera ferma però comprensiva és una opció molt més saludable.
Finalment, no cal caure en la idea que podem ser els seus «millors amics». En l'educació, és necessari establir un rol jeràrquic basat en l'afecte i el respecte per posar límits i corregir comportaments inadequats. La nostra relació amb ells ha de ser pròxima, però sempre recordant que som figures de referència, cosa que implica una posició diferent de la relació d'amistat.
