- No poden sol·licitar l'aval aquells que ja són propietaris d'un altre habitatge, tret que compleixin certes excepcions:
- Quan el dret de propietat recaigui sobre una fracció de l'habitatge obtinguda per herència o transmissió mortis causa sense testament.
- Per a persones que, tot i ser propietàries d'un habitatge, demostrin que no en poden disposar a causa de separació o divorci, per causes alienes a la seva voluntat, o quan l'habitatge resulti inaccessible per la discapacitat del titular o de les persones que conviuen amb ell.
Terminis per considerar
- El termini de l'aval serà de fins a 10 anys des de la formalització del préstec.
- Durant aquest període, l'habitatge ha de ser la residència habitual del beneficiari, llevat que hi hagi circumstàncies que requereixin un canvi.
- El termini per formalitzar els préstecs que s'acullin a aquesta línia d'avals acaba el 31 de desembre de 2025, amb la possibilitat d'una extensió de dos anys mitjançant un conveni entre el Ministeri de l'Habitatge i l'ICO.
Situació de l'habitatge per a joves a Espanya
La situació de l'habitatge per als joves a Espanya ha estat un tema de preocupació durant anys, especialment a les àrees urbanes i metropolitanes on els preus de l'habitatge han augmentat significativament en relació amb els ingressos dels joves.
Alguns dels aspectes clau d'aquesta situació inclouen:
- Retard en l'edat d'emancipació: el 65,9 % dels joves espanyols entre 18 i 34 anys no s'havia emancipat el 2022, prop de 13 punts més que el 2008 i 16 punts per sobre de la mitjana de la UE-27. Aquesta ràtio elevada i el seu notable augment durant els últims anys són un indici dels problemes creixents d'accés a l'habitatge, sigui de lloguer o de propietat, d'un col·lectiu que també té unes pitjors condicions en el mercat de treball.
- Situació laboral dels joves: la taxa d'atur de les persones joves és molt més elevada que la de la població general (21,3 % enfront del 12,1 % el 2023) i també solen tenir contractes laborals temporals, amb la consegüent inestabilitat d'ingressos que això comporta. El nivell d'ingressos laborals dels joves també és més baix, a causa, en bona part, de la seva menor experiència laboral.
- Elevat pes del lloguer entre els joves emancipats: el 48,5 % de les llars espanyoles la persona de referència de les quals tenia entre 18 i 34 anys residia en un habitatge que no era seu. Tanmateix, el notable augment del preu dels lloguers en els últims anys fa que cada vegada més llars joves considerin l'opció de comprar un habitatge en propietat.
- Augment del preu de l'habitatge: A les principals àrees urbanes, els preus de l'habitatge han augmentat considerablement en les últimes dècades, fet que dificulta que els joves accedeixin a la compra d'un habitatge. Això es deu en part a l'escassetat d'oferta d'habitatges assequibles, especialment en àrees urbanes densament poblades.
- La falta d'estalvi dels joves: molts dels joves que viuen de lloguer tenen un nivell d'ingressos suficient per pagar una quota hipotecària, però no disposen de l'estalvi necessari per accedir a un habitatge en propietat.
- Els programes d'avals públics per a la compra d'habitatge per part dels joves tenen com a objectiu facilitar l'accés al crèdit hipotecari entre les llars joves amb solvència financera que volen adquirir un habitatge però que no disposen de l'estalvi necessari per cobrir les despeses inicials.
Ajuts per a joves per comprar un habitatge
A Espanya, les comunitats estableixen programes i ajuts destinats a facilitar l’accés a l’habitatge propi, la majoria dels quals plantejats per a persones joves. No obstant això, cada comunitat autònoma té els seus propis ajuts adaptats a les necessitats i característiques específiques del seu territori.
Hi ha 8 comunitats autònomes que donen ajuts per a la compra d’habitatge (País Basc, Madrid, Balears, Múrcia, Castella i Lleó, Andalusia, Extremadura i La Rioja) i 7 que en donen per al lloguer (Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc, Canàries, Aragó i Castella i Lleó). Així, doncs, hi ha 3 comunitats autònomes que ofereixen ajuts tant per a la compra com per al lloguer d'habitatges. Entre aquests ajuts destaquen els següents:
- Madrid: la Comunitat de Madrid dona diferents ajuts per a l’adquisició d’habitatge nou. Alguns són:
- Reducció del preu de la renda dels habitatges públics per a les persones residents en aquests immobles.n○
- Reviva Madrid, un programa que ajuda a l'accés de lloguers assequibles.n○
- Mi primera vivienda, que facilita una hipoteca de fins al 95% per a menors de 35 anys.
- Bono vivienda, un ajut directe per pagar el lloguer.
- País Basc: La comunitat autònoma basca ofereix els ajuts següents:
- GAZTELAGUN són ajuts adreçats a joves que es volen emancipar.
- Ajut gratuït per aconseguir un habitatge lliure usat. Fomenta la compra d’habitatges de segona mà.
- Prestació complementària d’habitatge. El seu objectiu és cobrir les despeses del lloguer o allotjament a persones en situació d’atur o rendes baixes.
- Múrcia: Destaquen múltiples ajuts, com l’aval per al teu primer habitatge, que proporciona fins a un 20% de la taxació de l’habitatge, l’ajut per a adquisició d’habitatge en municipis de mida petita i l’ajut per al pagament del lloguer, que en subvenciona una part.
- Andalusia: Aval del 15% de la hipoteca a menors de 35 anys.
- Castella i Lleó: Ofereixen un ajut per a joves per comprar o llogar anomenat Ayuda TUYA.
- Extremadura: Ajut per a l'adquisició d'habitatge en municipis de mida petita.
- Les Balears: Hipoteques 100% per a primer habitatge
- La Rioja: Disposen d’un ajut als joves per a la compra d’habitatge.
En resum, la situació de l'habitatge per als joves a Espanya està condicionada per la seva situació laboral i una escassa capacitat d'estalvi, que dificulten l'accés a un habitatge en propietat, especialment a les zones urbanes on els preus de l'habitatge són més elevats.
Si vols rebre més informació sobre el que t'hem explicat, et convidem a contactar amb el nostre equip d'experts de CaixaBank.
