Consells per invertir

A l'hora d'invertir a llarg termini, hem d'evitar prendre decisions emocionals motivades per moviments bruscos del mercat, ja que dificulten la consecució dels nostres objectius. Ho veiem al gràfic següent: tots els anys tenen els seus moments difícils. Tanmateix, malgrat els nombrosos retrocessos, el 70 % d'aquests anys van acabar amb rendiments positius.

Font: FactSet, Standard & Poor's, J.P. Morgan Asset Management. Els rendiments es basen únicament en l'índex de preus i no inclouen els dividends. Les caigudes intraanuals fan referència a les caigudes més fortes del mercat des d'un màxim fins a un mínim durant l'any. Només amb finalitats il·lustratives. Les rendibilitats mostrades són les de l'any natural entre 1980 i 2021, un període en què la rendibilitat mitjana anual va ser del 9,4 %. Guide to the Markets US. Les dades són de 30 de setembre de 2022.

Com més llarg sigui el termini de la inversió, més ràpid creixerà el nostre capital gràcies a l'efecte de l'interès compost. Ho veiem amb un exemple: si invertim 50.000 € durant 25 anys al 4,25 %, al final d'aquest termini tindrem 150.000 €. Però podem observar que hem trigat 15 anys a obtenir els primers 50.000 € i només 10 anys a obtenir els altres 50.000 €.

Font: Elaboració pròpia

Encara que els mercats poden passar èpoques dolentes que no sabem quant poden durar, en períodes llargs, és més difícil experimentar pèrdues.

Per exemple, entre 1950 i 2021, una persona que hagués invertit en renda variable a 12 mesos, hauria pogut obtenir, en el millor cas, uns guanys del 47 %, però, en el pitjor, unes pèrdues del -39 %. Si en comptes de fer-ho a 12 mesos, hagués invertit a 5 anys, llavors els guanys màxims haurien estat del 28 %, però la pèrdua màxima també s'hauria reduït al -3 %.

Font: Bloomberg, FactSet, Federal Reserve, Robert Shiller, Strategas/Ibbotson, J.P. Morgan Asset Management. Les rendibilitats mostrades es basen en les rendibilitats de l'any natural des del 1950 fins al 2021. Les accions representen l'S&P-500 Shiller Composite i els bons representen Strategas/Ibbotson per als períodes de 1950 a 2010 i Bloomberg Aggregate a partir de llavors. El creixement de 100.000 dòlars es basa en els rendiments totals mitjans anuals des del 1950 fins al 2021. Les dades de la Guia dels mercats EUA són del 30 de setembre de 2022.

Les aportacions periòdiques fan que entrem en el mercat en diferents moments, cosa que ens ajuda a compensar els cicles baixistes amb els cicles alcistes. No podem predir quin és el millor moment per entrar en el mercat. Tal com mostra el gràfic, sovint es produeixen grans sortides quan els preus de les accions ja són a prop d'una vall, la qual cosa implica que aquells inversors que venen fan efectives les seves pèrdues i es queden fora d'una potencial recuperació.

Font: FactSet, Standard & Poor's, J.P. Morgan Asset Management.

Els fluxos de tots els fons són els fluxos dels fons de renda variable estatunidenca a llarg termini, els quals inclouen els fluxos dels fons cotitzats del 2006 cap endavant. Les rendibilitats passades no són representatives dels resultats presents o futurs. Guide to the Markets Europe. Dades del 31 de desembre de 2021.

Diversificar ens permet suavitzar els moviments del mercat i evitar el biaix nacional de l'inversor. T'ho expliquem:

Font: elaboració pròpia. Exemple amb valors teòrics, no actius reals

Intentar navegar pels mercats entrant i sortint, buscant sempre el moment ideal per fer-ho, és molt
complicat. No hem d'intentar predir quin serà el moment òptim per comprar i vendre.

El disseny de la cartera s'ha d'anar adaptant al perfil de risc, a l'horitzó temporal i al comportament dels mercats, per la qual cosa s'haurà de revisar cada cert temps. Alguns actius aporten més risc a la cartera, però n'esperem més rendibilitat. D'altres poden tenir la mateixa esperança de rendibilitat, però amb cicles contraris, que baixen quan altres pugen i pugen quan altres baixen. També trobarem actius menys arriscats però continguts en la seva rendibilitat esperada de cara al futur. La combinació d'aquests diferents actius ha de ser variable en el temps.

La fiscalitat és un altre paràmetre més que cal tenir en compte en triar en quin instrument invertim.

Imaginem una inversió de 100 € per a la qual tenim dues alternatives: fons d'inversió i bons. Suposem que, en tots dos casos, l'inversor no necessitarà el capital durant 5 anys i que, en tots dos casos, la rendibilitat/cupó ascendeix al 4,5 % anual.

Per simplificar, calcularem que l'IRPF és del 22 %, i l'impost sobre el fons d'inversió, de l'1 %. En finalitzar els 5 anys, si hem invertit en un bo, tindrem un capital de 118,83 €, mentre que si haguéssim triat un fons d'inversió, tindríem un capital de 124,35 € (un 5 % més).

Font: elaboració pròpia.

És la tendència a acceptar com a vàlids els raonaments o les idees de la majoria sense analitzar si són correctes des d’un punt de vista lògic.

Aquest efecte fa que els inversors a llarg termini avaluïn contínuament el valor de la seva cartera i sobrereaccionin a notícies i esdeveniments que es produeixen a curt termini.

Donem més importància al primer que ens passa pel cap (notícia recent o cas pròxim), raó per la qual no preveiem totes les possibilitats a l'hora de decidir.

Per a nosaltres una pèrdua té el doble de valor que un guany, fet que ens porta generalment a triar no perdre abans de guanyar quan hem de prendre una decisió d'inversió o de cert nivell de risc.