Consells per utilitzar la targeta de crèdit a l'estranger

Introducció

Viatjar a l'estranger ha canviat molt en les darreres dues dècades. En primer lloc, perquè la possibilitat de tenir una moneda comuna compartida per 19 països europeus simplifica molt les despeses en aquestes destinacions: gràcies a l'euro, no cal fer canvis de divises ni càlculs per saber a quant ens surt el menú del dia. Però el veritable canvi global l'han portat els diners de plàstic: les targetes de crèdit i de dèbit.

Són còmodes, fàcils de portar, segures, permeten pagar independentment de la moneda local, es desa un registre de cada transacció efectuada, permeten retirar diners en moneda local als caixers, són imprescindibles per a algunes gestions com ara el lloguer de cotxes… Les virtuts de les targetes a l'hora de viatjar són moltíssimes i la seva penetració global fa que siguin fàcils d'usar en moltes circumstàncies diferents.

Visa, per exemple, presumeix de permetre l'extracció de diners en una xarxa que només a Europa arriba gairebé als 400.000 caixers automàtics. La companyia és present a més de 200 països i en milions d'establiments.

Però no és tan sols una qüestió de comoditat, sinó també d'estalvi, tal com assenyala aquest estudi realitzat per Mastercard, juntament amb TNS: «Els pagaments electrònics són l'opció més barata quan hom viatja a l'estranger». La retirada d'efectiu als caixers o el canvi de divisa al lloc de destinació poden ser molt més costosos depenent de les comissions que s'apliquen en determinats països.

Excepcions i consells

Tanmateix, tot i que els àmbits de consum estan cada cop més uniformitzats a tot el planeta, cal tenir en compte tot un seguit d'excepcions i consells a l'hora de confiar tot el nostre viatge a un plàstic:

• Portar dues targetes. Paco Nadal, reconegut rodamon, indica al seu bloc d'El País la que és una màxima en els viatges: «Sempre en porto dues com a mínim: una de crèdit i una altra de dèbit de dos sistemes diferents».
• Considerar la destinació. Istanbul, Tòquio o Los Angeles poden tenir caixers a cada cantonada i datàfons a cada comerç. Però si pretens recórrer amb bicicleta l'altiplà bolivià, saltar d'illa en illa a la Micronèsia o tens la intenció de remuntar el riu Congo fins al més profund de la selva, potser no ho tens tan fàcil.
• Alemanya com a símptoma. No es tracta només de llocs recòndits, pot ser que la teva destinació sigui un lloc tan accessible com Alemanya. Aquest país és l'exemple de com la cultura financera local influeix en els hàbits dels comerços i pot afectar el turista. Els alemanys prefereixen pagar en efectiu o, com a molt, amb la targeta pròpia, l'EC Karte.
• La particularitat d'Holanda. El mateix que passa a Alemanya passa a Holanda, que té com a particularitat la seva preferència per les targetes amb PIN davant les de signatura. Així que, vagis on vagis, és millor que t'informis bé abans d'arribar a la teva destinació per evitar sorpreses. Els fòrums de viatgers són un bon lloc per preguntar i conèixer experiències d'altra gent.
• Metàl·lic per a imprevistos. El comparador de productes bancaris CrediMarket també recomana, en aquest article a Expansión, estalviar amb el pagament amb targeta quan surt de la zona euro, ja que t'evites la comissió del canvi de divisa restant. Però també indiquen que «sempre és aconsellable, per cobrir qualsevol imprevist, portar una quantitat de diners en metàl·lic».
• Als caixers, millor dèbit. Així ho indica l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU): «Comprova quines comissions et cobraran per treure diners en caixers automàtics a l'estranger. Normalment, cobren menys amb les targetes de dèbit que amb les de crèdit».