Per poder aplicar aquest règim transitori a la nostra declaració de la renda cal complir els requisits anteriors i haver recorregut al finançament aliè per a l'adquisició d'aquest habitatge.
CaixaBank (Anar a Inici)
En parlar de finançament aliè, el primer que se'ns acut és el préstec o crèdit hipotecari, però hi ha altres opcions per poder aplicar-se aquesta deducció. Per optar-hi, és irrellevant si la concessió bancària correspon a un préstec amb hipoteca o a un préstec atorgat per particulars. En aquest segon cas, som al davant d'un préstec entre familiars (per exemple, un pare que presta diners al seu fill perquè aquest compri el seu habitatge habitual), ja que l'article 68.1.2a d'aquesta llei, en la redacció vigent a 31 de desembre de 2012, no estableix cap mena de restricció pel que fa a la procedència del finançament.
Coneixes la Hipoteca Eficient?
Compra la teva llar, reforma-la i estalvia gràcies a la millora de l'eficiència energètica.
En aquesta mena de préstec de pares a fills, també és indiferent la forma del contracte; és a dir, no cal la instrumentalització del pacte en una escriptura davant notari, ja que n'hi hauria prou amb la subscripció d'un contracte privat entre les parts —encara que, en aquest cas, se n'ha de provar la veracitat—. Aquest contracte estaria subjecte, però exempt, a l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats —no caldria pagar per aquest impost en estar el préstec subscrit en un document privat—, tot i que sí que caldria presentar la corresponent liquidació al·legant aquesta exempció a la delegació d'Hisenda de la comunitat autònoma on resideixi el prestatari i adjuntant, a més a més, aquest document privat. En definitiva, qui rep el préstec està obligat a presentar l'esmentada liquidació en els 30 dies següents des de la recepció dels diners.
La diferència del que passa quan el préstec el concedeix una entitat financera és que, en aquest cas, és l'entitat la que n'informa a través del model 181. Declaració informativa. Préstecs i crèdits, i operacions financeres relacionades amb béns immobles i, per tant, aquest préstec apareixerà quan ens descarreguem les dades per confeccionar la declaració. Per contra, el préstec que ens ha concedit el nostre pare —com dèiem a l'exemple— no apareixerà i serem nosaltres els que hàgim de justificar la finalitat d'aquests diners prestats —en aquest cas, la seva vinculació amb la compra de l'habitatge— i que l'import deduïble es correspon amb la devolució pactada al contracte. La forma de fer-ho és qualsevol mitjà de prova admès en dret, segons disposa l'article 106 de la Llei general tributària (Llei 58/2003, de 17 de desembre), davant els òrgans de gestió i inspecció de l'Administració Tributària, als quals els correspondrà valorar, a requeriment d'aquests.
En resum, si els nostres pares ens han prestat diners per comprar el nostre habitatge habitual, podrem deduir en la nostra declaració de la renda les quantitats anuals amortitzades, per inversió en habitatge habitual, sempre que l'adquisició de l'immoble s'hagués fet abans del 2013 i es complissin els altres requisits establerts en el règim transitori que disposa l'article 1 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre.
A més a més, com que aquesta mena de préstec no sol meritar interessos, el nostre pare no hauria d'imputar en la seva declaració de l'IRPF cap rendiment pel concepte de capital mobiliari, tal com s'indica a la Consulta vinculant V1093-16.
T'ha resultat útil aquest contingut?
