Quina informació contenen?
Quan obrim una llibreta d’estalvi, el primer que crida l’atenció és el seu ús apaïsat. Les files impreses en aquest quadern segueixen la direcció del llom des de fa segles, cosa que va ajudar molt a operar amb elles als caixers. Això sí, en el seu origen van coexistir diversos formats de llibreta —fulls solts i rotllos inclosos—.
Actualment, a les llibretes d’estalvi es dedica una fila per cada operació efectuada. S’hi registren les anotacions següents:
- Data de l’operació en què va ser efectuat el moviment. Això mostra una llibreta en ordre cronològic.
- Concepte de l’operació que va donar lloc a aquest. En alguns casos són conceptes vagues i en altres més detallats. Depèn de la manera en què el lloc de compra o adquisició del bé catalogui les seves pròpies operacions.
- Quantitat abonada (si és un ingrés) o restada (si és una despesa). En un principi, aquestes anotacions es feien en dues columnes diferents per facilitar les operacions, encara que avui dia és freqüent veure-les en la mateixa, amb diferent signe.
- Saldo total, una vegada feta aquella operació. A aquesta xifra se la coneix com a «balanç» i ajuda a saber quants diners hi havia en el compte després de totes i cadascuna de les operacions.
Aquesta llista de transaccions en què es mostra l’import de cada operació, així com el balanç total una vegada executada cada línia, és l’equivalent actual a l’opció «Moviments» de la banca online.
De «llibreta de comptes» a «llibreta d'estalvi»
Les llibretes d’estalvi que coneixem avui dia no sempre van ser operades per màquines. És més, hi va haver un temps en què els comptes eren anotats a mà i els quadernets rebien el nom de «llibretes de comptes» perquè facilitaven sumes i restes: eren al mateix temps un balanç comptable i un lloc on efectuar aquests comptes.
Ni estaven pensades per estalviar, ni s’associaven a un compte bancari. Durant el segle XVIII les llibretes eren simplement una forma de mantenir la comptabilitat. Als Estats Units encara és freqüent que hi hagi qui utilitzi un d’aquests sistemes manuals per reflectir despeses en viatges o esdeveniments.
Algunes de les primeres versions d’una llibreta associada a un compte bancari circulaven per Anglaterra ja en el segle XIX. Llavors, el Post Office Savings Bank and National Savings ja havia començat a emetre aquest document, les operacions del qual eren segellades una per una per registrar-les.
A Espanya, les llibretes d’estalvi es van començar a estendre a principis del segle XX. Amb tot, van viure una època daurada cap a finals de segle, quan van aparèixer els primers caixers que permetien actualitzar-les de manera autònoma i sense supervisió del personal. La gent podia acudir al caixer i actualitzar la cartilla.
Imprescindibles per als sèniors
Durant els últims anys, algunes entitats bancàries han eliminat de forma gradual el servei de llibretes d’estalvi, retirant primer la possibilitat d’utilitzar la cartilla al caixer automàtic i, finalment, la seva expedició o manteniment.
Aquesta deriva impacta sobre usuaris ja vulnerables, com és el cas dels clients sènior, els quals sovint es veuen en risc d’exclusió financera. Amb massa freqüència, la digitalització ha avançat en detriment de l’autonomia d’aquest segment, que sol tenir més dificultats per operar amb dispositius electrònics com els smartphones.
Per aquesta raó, CaixaBank mantindrà el servei de llibretes d’estalvi, operant en la totalitat de la seva xarxa de caixers, donant suport completament gratuït a tots els clients més grans de 24 anys que sol·licitin la llibreta i garantint l’accessibilitat de les persones de més edat.