Quan es fa una transferència, sempre apareix el codi alfanumèric IBAN (international bank account number). Com la seva nomenclatura indica, s'utilitza per identificar qualsevol compte bancari als països que hi estiguin adherits. El seu origen va ser a la UE, però molts altres països, com els EUA, el Canadà i gran part d'Amèrica del Sud ja s'hi han unit. Per tant, l'IBAN és un sistema estès pel món.
Per a què es va crear? Anteriorment, els pagaments internacionals suposaven certs problemes als usuaris. Cada país establia les seves condicions i les seves tarifes diferents. A vegades, també resultava difícil saber a quin país pertanyia un determinat compte bancari. Amb l'arribada d'aquest codi, les entitats financeres poden automatitzar les seves transferències.
La funció de l'IBAN és similar a la de l'euro, ja que permet fer transaccions com si formessin part d'un mateix país. Amb això s'elimina la burocràcia i els malentesos que es generaven anteriorment, i es poden complir els tràmits de forma més clara.