La societat SWIFT es va fundar a Bèlgica el 1973, amb l'objectiu de facilitar els pagaments i la comunicació entre els bancs mundials. Dos anys més tard, el 1975, es va crear el sistema amb el mateix nom. Actualment es coneix com l'ISO 9362, un sistema internacional de pagament de missatges. Actualment, els seus centres d'operacions són als Estats Units, els Països Baixos i Suïssa.
La major part dels països del món utilitzen aquest sistema, especialment a Occident. Tanmateix, hi ha algunes alternatives, com el CIPS xinès, el SPF rus o el dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica). En el cas de Rússia, quan Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna, Occident va respondre amb accions coordinades. Tant la UE com els EUA van deixar als principals bancs russos fora de l'accés a aquest sistema internacional. De fet, aquesta va ser una de les primeres mesures que van adoptar els líders occidentals.
Aplicacions del SWIFT/BIC
Com et pots imaginar, aquest procés comprèn molt més que les onze lletres del codi. La seva infraestructura comprèn un sistema informàtic que funciona mitjançant missatges xifrats entre entitat i entitat. A la pràctica, el codi SWIFT/BIC és un missatge xifrat que aporta les dades de cada transacció (despeses, divisa, dates en què es fa) i constitueix una prova irrevocable que s'ha efectuat. Per tant, proporciona seguretat jurídica al receptor. D'aquesta manera, es redueix el risc de fraus, operacions amb diners negres o diversos tipus d'estafes.
Els productes de què consta SWIFT són força variats, encara que hi ha diverses seccions (seguretat, tresoreria i derivats, gestió dels diners i serveis del comerç). Sense entrar en gaires detalls tècnics, es tracta d'una infraestructura força complexa que regula gran part del moviment dels diners a nivell mundial.