Has oblidat les teves claus d’accés?
Teclat virtual
Els fons d’inversió són l’alternativa preferida dels espanyols per invertir: el 2017 teníem més diners invertits en fons (13,2 %) que no pas en dipòsits (12,4 %).* Les dades parlen per si soles pel que fa a la popularitat dels fons d’inversió, però, sabem tot el que cal sobre aquests productes financers?
Què són els fons i com funcionen
Un fons d’inversió és un instrument d’estalvi que aplega un gran nombre de persones que inverteixen diners de manera conjunta. Sumant petits capitals es forma un capital important que permet al fons diversificar entre diversos actius o invertir en tota mena d’actius, fins i tot en els que tenen un accés difícil (mercats emergents com el xinès, el brasiler o el rus). L’objectiu és obtenir millors condicions de les que s’obtindrien si hi anés cada persona pel seu compte.
Conceptes bàsics de fons d’inversió (FI)
- El patrimoni del fons és el total dels diners que el formen, la suma de les aportacions de tots els partícips.
- El valor liquidatiu és el valor que té en el mercat la participació del fons. Es calcula diàriament i depèn del valor que tinguin els actius que componen el fons.
- La subscripció és la compra de participacions d’un fons.
- El reemborsament és la venda de participacions si retirem totalment o parcialment els diners del fons.
Tots els diners se cedeixen a una entitat, a un equip de gestors professionals, que materialitzarà les diferents inversions seguint una estratègia prèviament anunciada i pactada. Per exemple, un fons es pot dedicar a invertir només en renda fixa; un altre, en renda variable; un altre, en grans empreses de la borsa americana, en bons de països emergents…, i així fins a una llarga llista de milers de fons d’inversió.
Avantatges d’invertir en fons
- La inversió mínima acostuma a ser accessible: encara que el mínim d’inversió depèn de cada un, accedir a la majoria de fons és possible per a una gran part de la població, atès que l’import mínim acostuma a ser baix. D’aquesta manera, fins i tot els inversors més petits tenen accés a estratègies d’inversió tan potents com les que segueixen els grans inversors.
- Permeten accedir a determinats mercats als quals de manera individual és difícil arribar (per exemple, els mercats emergents). A més, l’accés als mercats convencionals es fa amb millors condicions i amb la facilitat d’invertir i desinvertir de forma senzilla.
- Són instruments regulats: els comercialitzen gestores supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
- Són atractius fiscalment, perquè els beneficis (o pèrdues) que generem anualment a través d’un fons no s’han de declarar fins al moment del reemborsament. És a dir, que només pagarem impostos quan decidim vendre’ls i recuperem el capital invertit. A més el capital invertit en forma de participacions es pot traspassar d’un fons a un altre —encara que pertanyin a entitats diferents— sense pagar impostos per fer-ho, diferint els guanys o les pèrdues fins al moment del reemborsament.
- Ens beneficiarem de l’interès compost, atès que els rendiments s’acumulen en el fons mateix.
- La gestió està en mans de professionals que inverteixen d’acord amb la filosofia del fons, prenent les decisions financeres que convinguin més als partícips.
- Àmplia oferta de fons que permet trobar el que ens convingui més, tant per risc com per estil d’inversió o zona geogràfica.
El Fogain, que també coneixem amb el nom sencer, Fons General de Garantia d’Inversions, garanteix fins a 100.000 € en cas que la gestora dels fons entrés en concurs i no pogués tornar els diners invertits.
Tipologia de fons d’inversió
Un dels punts forts dels fons és la immensa varietat. Hi ha milers de fons especialitzats en diferents mercats i productes:
- Fons de renda fixa: inverteixen en bons; tenen un risc moderat.
- Fons de renda variable: inverteixen en borsa; tenen un risc alt.
- Fons de renda mixta: fons en els quals la inversió es diversifica entre renda fixa i variable. És important saber-ne els percentatges, perquè això en determina el risc.
- Fons globals: no tenen establerts els productes ni els criteris amb què invertirà el fons. Es basen en una relació de plena confiança entre l’inversor i el gestor del fons. Òbviament, a priori tenen associats nivells de risc alts.
- Fons garantits: asseguren la recuperació del capital invertit inicialment en una data determinada, que s’anomena de venciment de la garantia. La contrapartida és que no tots garanteixen que s’obtingui una rendibilitat addicional. Presenten un risc baix.
- Fons de distribució o repartiment: reparteixen periòdicament els dividends que obtenen de les empreses en què participa el fons. Fiscalment s’han de pagar impostos per aquests dividends.
- Fons d’acumulació: no reparteixen dividends entre els partícips, sinó que els reinverteixen, de manera que el valor liquidatiu va augmentant.
- Fons de fons: inverteixen més del 50 % del capital en altres fons.
- Fons immobiliaris: inverteixen en actius immobiliaris (cases, pisos, locals…) i obtenen rendiments pel lloguer i per l’evolució dels preus.
Com trio el fons?
Hi ha milers de fons diferents, amb especialitzacions diferents en mercats i productes. Aleshores, quin fons és el que ens convé més?
Tingues en compte el risc
Un dels motius principals de crear els fons va ser justament reduir el risc mitjançant la diversificació. En repartir el patrimoni entre diverses inversions, el fons automàticament es protegeix de possibles pèrdues en una inversió, que es compensen pels guanys en una altra. Per al petit inversor, això és un factor important, perquè si no fos així li seria molt complicat diversificar tant amb quantitats petites de capital, ja que el cost de les diferents compravendes es multiplicaria.
Dit això, hem de tenir molt en compte que tots els fons comporten un risc, que depèn dels actius en què inverteixen el patrimoni. Com qualsevol altra inversió, com més rendibilitat potencial dels actius en què inverteixi, més gran serà el risc del fons.
Per aquest motiu, com a inversors cal que coneguem el nostre perfil de risc, és a dir, que sapiguem quin nivell de pèrdues estem disposats a suportar en la nostra inversió. També hem de tenir clar quan necessitarem els diners, perquè com més llarg sigui el termini, més baixa és la probabilitat de pèrdua.
És important que ens informem de la política inversora dels fons i que vegem quin risc assumeixen. La CNMV obliga les gestores a indicar el risc de cada producte en una escala de l’1 al 7, en què l’1 indica poc risc i el 7, el risc màxim.
Informa’t sobre les comissions
Pel servei de gestió professional del fons, l’equip gestor cobra una comissió. O més ben dit diverses comissions que per als inversors suposen una depesa.
La principal és la comissió de gestió. És un percentatge del valor del fons que es descompta diàriament de manera automàtica i, per tant, està implícit en el rendiment del fons. És a dir, quan ens diuen que un fons ha augmentat un 3 % des que va començar l’any, ja s’hi ha descomptat el que cada inversor ha pagat per aquesta comissió. Molts fons també tenen la comissió de dipòsit (per la custòdia i administració dels valors que formen el fons), que no pot superar el 0,2 % del patrimoni del fons.
En subscriure alguns fons comprant-ne participacions, també hem de desemborsar la comissió de subscripció. És un percentatge sobre el capital invertit que a la pràctica el redueix. En sortir d’alguns fons també haurem de pagar la comissió de reemborsament, un percentatge del capital que retirem.
A llarg termini, totes aquestes despeses tenen un impacte en els rendiments que obtindrem. Per aquest motiu és important comparar sempre entre diversos fondos de naturalesa semblant i triar el que ofereixi uns costos més baixos.
No t’oblidis de llegir amb atenció el fullet informatiu del fons, especialment la informació referent al risc i a les comissions, i analitzar si el fons s’adapta al teu perfil d’inversor i als objectius financers que t’has plantejat.
