El passat dia 21 va ser publicat el Reial decret llei 1/2017, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra, que estableix un procediment extrajudicial ràpid i eficaç per tramitar les sol·licituds de devolució de quantitats satisfetes en aplicació de la clàusula terra.
CaixaBank ha establert un procediment voluntari i gratuït perquè els clients que compleixin els requisits del Reial decret llei, és a dir, persones físiques consumidors titulars d'un préstec o crèdit amb hipoteca immobiliària que contingui una clàusula terra, puguin sol·licitar la seva revisió i, si escau, rebre la devolució dels imports cobrats en aplicació d'aquesta clàusula.
Així mateix, CaixaBank ha posat a disposició dels clients un servei específic l'adreça postal del qual és Apartat de Correus 8037 - 08080 Barcelona per a l'atenció de les sol·licituds de devolució en el marc del Reial decret llei 1/2017, i una adreça de correu electrònic solicitud.analisis.clausula.suelo@caixabank.com.
Procediment
El procediment és senzill, ràpid i de caràcter gratuït per als clients.
1. Presentació: Els clients han d'acudir a la seva oficina habitual amb el document d'identificació per emplenar el formulari que CaixaBank ha elaborat per agilitzar la sol·licitud de revisió de la clàusula terra dels seus clients. Els clients també podran obtenir aquest formulari descarregant-lo a través de l'enllaç següent. L'esmentat formulari, degudament signat, es podrà presentar a l'oficina habitual del client o mitjançant el seu enviament a l'Apt. de Correus 8037 - 08080 Barcelona.
2. Tramitació: Una vegada efectuada la sol·licitud, CaixaBank analitzarà la petició i, en un termini màxim de 3 mesos, li comunicarà el resultat de l'estudi d'aquesta a través del servei de banca electrònica (CaixaBankNow). En cas de no disposar d'aquest servei, els comunicats es remetran per correu postal al domicili que els clients tinguin designat a CaixaBank per a l'enviament de comunicacions.
3. Resolució: Si després de l'anàlisi de la sol·licitud, la resolució resulta favorable al client, tots els titulars de l'operació hipotecària hauran d'acudir presencialment a l'oficina per signar l'acord. Una vegada signat aquest, el client rebrà l'import acordat mitjançant ingrés en compte.
Si CaixaBank considera que no procedeix la devolució de la quantitat sol·licitada, l'informarà de les raons per les quals es desestima la seva sol·licitud.
Mentre no es resolgui la sol·licitud d'anàlisi, els clients que l'hagin sol·licitat no podran exercir cap acció judicial o extrajudicial. Això implica que no es podran iniciar procediments judicials, però tampoc interposar reclamacions amb relació a les clàusules terra, ni davant el Servei d'Atenció al Client de CaixaBank ni davant el Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya, durant el temps en què s'estigui substanciant el procediment especial de revisió de clàusula terra. No obstant això, podrà adoptar les mesures que estimi oportunes una vegada l'entitat rebutgi expressament la seva sol·licitud o si, finalitzat el termini de tres mesos, no ha rebut cap comunicació per part de l'entitat.
Recordi que si la presentació de la seva sol·licitud és anterior al 21 de febrer de 2017, el termini esmentat de tres mesos comença a comptar d'aquesta última data.
Servei d'atenció al client
Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer, modificada per la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
Ordre ECC/2502/2012, de 16 de novembre, per la qual es regula el procediment de presentació de reclamacions davant els serveis de reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Pensions.
Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra.
Transparència de les operacions i protecció de la clientela, i altra normativa de protecció al consumidor
Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i altres lleis complementàries.
Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.
Préstecs hipotecaris
Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.
Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
Reial decret llei 2/2003, de 25 d'abril, de mesures de reforma econòmica.
Llei 36/2003, d'11 de novembre, de mesures de reforma econòmica.
Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.
Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
Condicions generals de la contractació
Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.
Ordre EHA/1718/2010, d'11 de juny, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 de juny), de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris, desenvolupada per la Circular 6/2010, de 28 de setembre, del Banc d'Espanya (BOE de l'11 d'octubre), a entitats de crèdit i entitats de pagament, sobre publicitat dels serveis i productes bancaris. Ordre EHA/1717/2010, d'11 de juny, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 de juny), de regulació i control de la publicitat de serveis i productes d'inversió.
Llei 22/2010, de 20 de juliol del Parlament de Catalunya (DOGC de 23 de juliol), del Codi de consum de Catalunya.
Reial decret llei 16/2011, de 14 d'octubre (BOE del 15 d'octubre), pel qual es crea el Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit i Reial decret 628/2010, de 14 de maig, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 3 de juny), pel qual es modifiquen el Reial decret 2606/1996, de 20 de desembre (BOE del 21 de desembre), sobre fons de garantia de dipòsits en entitats de crèdit i el Reial decret 948/2001, de 3 d'agost (BOE del 4 d'agost), sobre sistemes d'indemnització dels inversors.
Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d'Espanya (BOE del 6 de juliol), a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs.
-
Què implica el Reial Decret llei 1/2017 publicat pel Govern en matèria de clàusula terra?
El Reial Decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra, té com a objecte l'establiment d'un procediment que faciliti la devolució de les quantitats satisfetes pel consumidor a les entitats de crèdit en aplicació de determinades clàusules terra, contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària.
-
Com implantarà CaixaBank el procediment Reial Decret llei 1/2017?
CaixaBank ha establert un procediment voluntari i gratuït perquè els clients que compleixin amb els requisits del Reial Decret llei (és a dir, persones físiques consumidors, titulars d'un préstec o crèdit amb hipoteca immobiliària i clàusula terra) puguin sol·licitar la revisió de la seva operació i, si escau, rebre la devolució dels imports cobrats per l'existència d'aquesta clàusula.
-
Qui pot acollir-se a aquest procediment?
-
Té algun tipus de cost aquest procediment?
-
És compatible aquest procediment amb la via judicial?
El Reial Decret llei 1/2017 permet al client optar per dues vies: bé iniciar una reclamació judicial, o bé acollir-se al procediment voluntari de revisió establert per CaixaBank.
No obstant això, la norma estableix que ambdues vies són incompatibles. És per això que, en cas recórrer a aquest procediment, els clients no podran exercitar cap acció judicial durant el termini que té CaixaBank per resoldre (tres mesos).
-
Té algun avantatge aquest procediment respecte a la via judicial?
Aquest procediment voluntari és gratuït i ràpid, ja que el Reial Decret llei 1/2017 fixa un termini màxim de 3 mesos per a la resposta per part de CaixaBank.
A més, si un cop rebuda aquesta resposta, el client no estigués d'acord amb la valoració feta per CaixaBank, podrà recórrer a la via judicial.
-
Com puc iniciar aquest procediment extrajudicial i sol·licitar la revisió de la clàusula terra?
Haurà d'acudir a la seva oficina habitual amb el seu document d'identificació per emplenar el formulari que CaixaBank ha elaborat per agilitzar les sol·licituds de revisió de la clàusula terra dels seus clients. No obstant això, en cas de no poder acudir a la seva oficina habitual, podrà fer els tràmits en qualsevol oficina de CaixaBank o remetre la sol·licitud signada per correu postal a l'Apartat de Correus 8037 - 08080 Barcelona.
-
Quina resposta pot donar CaixaBank a la seva sol·licitud?
(i) Si la decisió és favorable al client, CaixaBank li comunicarà l'import de la liquidació i li adjuntarà el desglossament de la mateixa.
(ii) Si es denega la sol·licitud del client, CaixaBank li comunicarà les raons per les que es desestima la mateixa.
L'anàlisi de les sol·licituds es durà a terme des d'una unitat especialitzada. Una vegada rebuda la resposta, si el client tingués algun dubte, CaixaBank posa a la seva disposició el telèfon gratuït 900 100 326.
-
En quin termini s'informarà al client del resultat de la seva sol·licitud?
Un cop realitzada la sol·licitud, CaixaBank analitzarà la petició i en un termini màxim de 3 mesos comunicarà al client si l'accepta i l'import de la devolució, o si, al contrari, la petició és rebutjada i el motiu d'aquest rebuig.
El termini de tres mesos comença a comptar des de la data de la presentació de la sol·licitud. Si aquesta s'ha presentat abans del 22 de febrer de 2017, es prendrà aquesta última data com a data de presentació a partir de la qual es computaran els tres mesos.
-
Per quin canal rebrà el client el resultat de la sol·licitud?
Tots els titulars del préstec/crèdit rebran el resultat de la sol·licitud a través del servei de banca electrònica (CaixaBankNow). En cas de no disposar d'aquest servei, remetrem els comunicats per correu postal al domicili que els clients tinguin designat a CaixaBank per a l'enviament de comunicacions.
-
Com es lliuren les quantitats als clients que subscriguin l'acord?
-
Quin tractament fiscal tenen les quantitats que rebi per la devolució dels interessos com a conseqüència de les clàusules terra?
La quantitat que el client rebi com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats en excés per aplicació de la clàusula terra no ha d'incloure's en la declaració de l'IRPF.
Ara bé, en el cas més general d'hipoteca per a adquisició d'habitatge habitual, si el client va aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual als anys 2013, 2014, 2015 i 2016, haurà de fer una regularització pels interessos deduïts en excés en la declaració de l'IRPF de l'any 2017.
Dit això, si l'acord és anterior al 30 de juny de 2017, data de finalització del període de declaració de l'any 2016, i entre les quantitats tornades hi ha interessos pagats en excés l'any 2016, no s'hauran de tenir en compte en la deducció per inversió en habitatge habitual de l'any 2016 i per tant no serà necessari regularitzar-los en la declaració de la renda de l'any 2017.
Per tal de facilitar la regularització de despeses i deduccions d'anys anteriors, en el moment de la liquidació es proporciona al client el desglossament dels càlculs fets per anys.
-
Quin impacte fiscal hi ha en els casos d'hipoteques no destinades a l'adquisició de l'habitatge habitual?
Igualment, la quantitat que el client rebi com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats en excés per aplicació de la clàusula terra no ha d'incloure's en la declaració de l'IRPF.
En cas que els interessos que són objecte de devolució haguessin estat deduïts en exercicis anteriors com a despesa dels rendiments del capital immobiliari o d'activitats econòmiques, per haver estat arrendat o cedit en ús l'immoble hipotecat, s'hauran de presentar declaracions complementàries de cada any, traient les despeses deduïdes, d'acord amb el següent calendari:
- Per a sentències i acords subscrits fins al 4 d'abril del 2017: s'hauran de presentar declaracions complementàries dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el mateix termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016, entre abril i juny d'aquest any 2017. Si entre les quantitats tornades hi hagués interessos pagats en excés l'any 2016, no s'hauran d'incloure com a despesa deduïble dels rendiments de l'any 2016.
- Per a sentències i acords subscrits entre el 5 d'abril i el 30 de juny del 2017: s'hauran de presentar declaracions complementàries dels anys 2013, 2014, 2015, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2017, entre abril i juny de l'any 2018. Si entre les quantitats tornades hi hagués interessos pagats en excés l'any 2016, no s'hauran d'incloure com a despesa deduïble dels rendiments de l'any 2016.
- Per a sentencies i acords subscrits amb posterioritat al 30 de juny del 2017: s'hauran de presentar declaracions complementàries dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2017, entre abril i juny de l'any 2018.
Per tal de facilitar la regularització de despeses i deduccions d'anys anteriors, en el moment de la liquidació es proporciona al client el desglossament dels càlculs fets per anys.