Per posar en marxa una empresa o un negoci, cal dotar-la dels mitjans essencials per al seu funcionament. Quan ens plantegem les inversions que cal dur a terme (maquinària, ordinadors...), hem de pensar si el bé que volem adquirir el renovarem sovint (per exemple, perquè les seves capacitats queden obsoletes ràpidament) o volem mantenir-lo a l'empresa durant el màxim nombre d'anys possible. Segons el criteri escollit, podem triar entre dues formes de lloguer: rènting i lísing.
Què és el rènting per a pimes?
Un lloguer a mitjà o llarg termini, amb els mateixos avantatges i inconvenients que qualsevol altre. Gràcies a aquesta fórmula, no cal fer un fort desemborsament inicial per disposar, per exemple, de vehicles, equips d'informàtica o qualsevol altra mena de maquinària, però el bé mai no es té en propietat. Per tant, farem un rènting quan no tinguem cap intenció que aquest bé es quedi a l'empresa durant anys, sinó que la voluntat és la d'anar-lo renovant i actualitzant cada ics anys.
El rènting per a pimes acostuma a incloure serveis addicionals (manteniment, assegurança de danys), que lògicament n'incrementen la quota. Aquesta quota es reflecteix en la comptabilitat de l'empresa com una despesa, mentre que la compra tindria el tractament d'inversió. Passa el mateix a efectes fiscals.
Què és el lísing per a empreses?
És una altra modalitat de lloguer a mitjà o llarg termini, amb dues diferències respecte del rènting: comporta una opció de compra i no té en compte serveis addicionals. Atès el fet que, majoritàriament, l'objectiu dels béns que es financin via lísing és el d'acabar exercint l'opció de compra i mantenir-lo a l'empresa durant anys, es comptabilitza com una inversió.
